31 de gener de 2024
LA TRACTA DE DONES I NENES S’ESTÉN AL CIBERESPAI PER MITJÀ DE LES XARXES SOCIALS
de ANUE
UNICEF/Donna DeCesare | Jóvenes víctimas de explotación sexual en Colombia.
Un grup d’experts en drets humans adverteix que els traficants de dones i nenes no es limiten als mitjans convencionals, sinó que recorren a les eines digitals per a reclutar a les seves víctimes. “El tràfic és un crim de gènere vinculat a l’explotació sexual”, assenyala el comitè i exhorta als governs a prendre totes les mesures necessàries per a eliminar aquest flagel.
Controls mitigadors del risc
Els experts van dirigir a les companyies de xarxes socials i missatgeria un cridat a implementar controls per a mitigar el risc d’exposició de les dones i les nenes al tràfic i l’explotació sexual. També els van demanar que usin les seves dades per a identificar als traficants i als individus lligats a la demanda de dones i nenes. Segons el CEDAW, combatre el tràfic implica descoratjar la demanda.
Als governs, d’altra banda, els van comminar a abordar les causes que empenyen a les dones i les nenes a caure en situacions d’alta vulnerabilitat.
En aquest sentit, van considerar que els Estats han de mobilitzar recursos públics i enfortir els serveis en les àrees que donen suport a l’abast de la igualtat de gènere, la promoció dels drets de les dones i les nenes i el suport del desenvolupament sostenible per a reduir els factors de risc que propicien la tracta.
Discriminació associada al gènere
El Comitè va asseverar que entre els problemes fonamentals es compten la discriminació amb base en el gènere, la qual cosa inclou injustícies socioeconòmiques als països d’origen de les dones i les nenes; les polítiques migratòries i els sistemes d’asil amb biaixos de gènere als països estrangers; i els conflictes i emergències humanitàries.
Dalia Leinarte va sostenir que “la tracta és un crim de gènere molt vinculat a l’explotació sexual” i va subratllar que els Estats han de crear les condicions propícies per a assegurar que les dones i les nenes “siguin lliures del perill del tràfic”.
Els experts van instar a elaborar polítiques públiques que atorguin autonomia i accés equitatiu de les dones i les nenes a l’educació i l’ocupació.
“Garantir la participació completa, efectiva i substantiva en tots els nivells de la presa de decisions que busquin prevenir o combatre la tracta de les dones i les nenes, especialment de les víctimes, de les comunitats afectades per aquest delicte i de les persones en risc de sofrir aquest llast”, és una de les recomanacions del Comitè, que també sol·licita aquesta participació en el disseny de respostes al delicte amb base en el gènere i drets humans.
Erradicació dels valors patriarcals
Una altra recomanació és l’erradicació de les normes i valors patriarcals formalitzats en les lleis que faciliten el trànsit de nens i els matrimonis forçats de menors d’edat. “S’han d’adoptar mesures per a evitar que les famílies acceptin els matrimonis indefinits o temporals de les seves filles a canvi de diners”, van apuntar, recordant que l’anomenat “dèficit de dones” a causa de les polítiques de planificació familiar d’alguns països ha exacerbat aquesta situació.
Així mateix, van pugnar per polítiques migratòries segures, que responguin i protegeixin les dones i nenes migrants. I en el cas dels desplaçaments interns de població per conflictes o emergències, van advocar per sistemes de protecció i assistència àmplia a aquests sectors.
En aquest sentit, van ressaltar la necessitat d’establir un sistema per a reportar presumptes casos de tràfic de persones observats en les inspeccions laborals sense que això afecti les víctimes per la seva condició migratòria, a més de cridar que se’ls permeti l’accés a tots els serveis públics sense por de ser denunciades pel seu estatus migratori.
D’acord amb el Comitè, el combat del tràfic de dones i nenes en el marc migratori global requereix d’un major compromís i mesures de protecció derivades de les lleis internacionals humanitàries, de refugiats, penals i laborals.