La història de Parwana, una xiqueta afganesa venuda perquè la seua família puga menjar

Les xarxes s’han omplit de missatges i reivindicacions comentant un reportatge de la CNN que conta la història de Parwana Malik, una xiqueta afganesa que amb tan sols nou anys ha sigut venuda per la seua pròpia família a un home de 55 que promet “cuidar-la com un membre més de la família.”

Parwana es pinta els llavis, es pentina, es vist i ix de casa acompanyada d’un senyor 46 anys major que ella. El seu pare l’ha venuda a un home que ha posat de preu a aquesta xiqueta uns 1.900 euros en forma d’ovelles, terres i diners en efectiu. La voluntat de la xiqueta no importa, perquè és propietat del progenitor per ser menor i, a més, dona. Quin hauria sigut el futur de Parwana d’haver nascut xiquet? i d’haver nascut uns quilòmetres més a l’oest? És ella l’única xiqueta en aquesta situació?. Desgraciadament no.

La xicoteta és una més en aquesta xarxa de violència estructural contra les dones al voltant del món. La pobresa i la precarietat després del retorn de l’era Talibà a l’Afganistan ha fet que aquest col·lectiu visca amb més por que de costum i amb una limitació de drets fonamentals preocupant. ABC publicava fa uns mesos les 29 restriccions a les quals s’enfronta la dona afganesa sota el govern talibà, entre les quals es troben vulneracions dels drets humans com el dret a la lliure circulació, dret a la igualtat davant la llei o dret a la participació política, entre altres.

El bloqueig internacional i les mesures restrictives d’aquest nou “govern” afanye han portat a la ruïna a moltes famílies que abans gaudien d’una vida humil i relativament còmoda. Com es compta en el reportatge, la família de Parwana no té absolutament res amb el que alimentar-se i vendre a la seua filla de tot just nou anys és l’única manera de tindre un manteniment econòmic per als pròxims mesos i alimentar als altres huit membres que componen la família.

Segons publica ElPeriódico no és la primera vegada que aquesta família es veu obligada a prendre aquesta dràstica mesura, perquè fa un temps van haver de vendre a la germana major de Parwana pel mateix motiu. Encara que el vídeo és desolador i t’obligues a pensar que és una desgràcia puntual, aquesta pràctica és usual entre les famílies que pateixen una pobresa total i que veuen en el mercat matrimonial l’única esperança de sobreviure.

Al voltant de tothom organitzacions com a UNICEF treballen perquè aquesta situació no tinga cabuda en cap territori. A més, segons les dades aportades en un estudi que va realitzar l’entitat, s’atreveix a dir que probablement 10.000.000 de xiquetes es convertisquen en un futur en núvies infantils, perquè 12.000.000 ja ho fan cada any.

Des de la comoditat de les nostres llars tenim el privilegi de comentar via twitter el mal que ens sembla aquesta situació alhora que ens sentim segures i agraïdes d’haver nascut en una altra part del món. Un vídeo que dura dos minuts però que conta una història completa i que no se’ns pot oblidar lliscant cap avall la pantalla per a llegir el següent tuit. Alcem la veu, denunciem aquesta situació i instem que els/les líders internacionals tracten aquest problema com un seriós, preocupant i diari al qual se l’ha de posar fi.

Autora: Cristina Sanchis