UNICEF denuncia l’alarmant augment dels segrestos de dones i nens a Haití per bandes criminals que busquen un rescat

Puerto Príncipe ha estat el lloc on s’han comptabilitzat més dones i nens segrestats i la xifra puja a més de 100 en el que va d’any. Aquest augment es produeix en un context de violència de carrer i es relaciona amb les bandes urbanes de la capital d’Haití i voltants. Aquesta situació ha provocat que siguin ja 15.000 dones i nens els que s’han vist obligats a fugir de les seves llars.

“Ja cap lloc és segur per als nens i nenes a Haití”, va dir Jean Gough, directora regional d’UNICEF per a Amèrica Llatina i el Carib, en denunciar que els segrestos de dones, nens i nenes per part de bandes criminals que sol·liciten als pares un rescat han augmentat de manera “alarmant”.

Segons estimacions d’UNICEF basades en fonts oficials, 71 dones i 30 nens van ser segrestats en els primers vuit mesos d’enguany, enfront de 59 dones i 37 nens en 2020. Representen un terç dels 455 segrestos registrats enguany. La majoria dels segrestos tenen lloc en la capital, Port-au-Prince, i la gran majoria dels segrestats són haitians.
“Ja sigui de camí a l’escola, a casa o fins i tot a l’església, els menors d’edat corren el risc de ser segrestats en qualsevol lloc, a qualsevol hora del dia o de la nit. Aquesta és el pitjor malson de qualsevol pare”, va afegir. “Les bandes criminals utilitzen als nens i a les nenes com a moneda de canvi i es lucren a costa de l’amor dels pares pels seus fills”, va dir Gough. “Enmig de la pobresa generalitzada i la criminalitat rampant, aquests segrestos s’han convertit en un negoci lucratiu. Això és avorrible”.

Omnipresència de les bandes

Haití encara es recupera del devastador terratrèmol que va assotar el sud-oest del país a l’agost, deixant 130.000 cases, més de 1000 escoles i unes 90 institucions sanitàries danyades o destruïdes.

A més, l’expulsió de més de 7600 migrants haitians, més de la meitat dels quals són dones i menors d’edat, dels Estats Units i altres països, podria posar a molts més en risc de sofrir la violència de les bandes.

Aquests actes violents dirigits als nens i a les seves mares tenen un impacte psicològic durador. Tant per a ells com per als seus pares, la captivitat sempre provoca un trauma, ja que sovint són testimonis o experimenten humiliacions, amenaces i, en alguns casos, violència.

Aquesta violència creixent i la presència omnipresent de bandes armades són obstacles per a l’ajuda humanitària després del terratrèmol. Pel fet que la carretera nacional que condueix a les zones afectades en el sud-oest del país és objecte de segrestos i assalts, UNICEF i els seus socis estan utilitzant rutes alternatives per a portar els subministraments d’emergència a les comunitats més afectades, la qual cosa augmenta els costos de transport i el temps de lliurament.

Suport d’Unicef

Per a millorar la notificació d’incidents i l’assistència als nens necessitats, inclosos els segrestats, UNICEF ha estat fent costat a l’agència nacional de protecció de la infància, IBESR, en la reactivació de la seva línia telefònica gratuïta que s’utilitzarà juntament amb una línia d’ajuda de la Brigada de Protecció de Menors (BPM).

Finalment, UNICEF insta a tots els actors rellevants que s’abstinguin d’atacar als nens, nenes i dones i fa una crida al Govern d’Haití perquè prengui mesures per a fer front a la violència de les bandes contra els menors.

Font: ONU Notícies // Adaptació: Cristina Sanchis